van provar per a vosaltres: l'un(t)raveling...

en el desktop os-x: vista de la galàxia d'Ariega des del sofa.

En una galàxia contigua a uns pocs anys llum de distància viuen els nostres amics Wallis i Futuna, dos fantàstics subjectes perduts i retrobats. Malgrat la perillositat del viatge, la S. i en G. vàrem decidir emprendre el camí de l’aventura i anar-los a visitar en la nostra nau especial. Gràcies a les indicacions de Wallis (que ens va acompanyar en el trajecte d’anada-viatge) i a diferents forats de cuc intergalàctics gegants de noms estranys, com Cadí i Puymorens, només vam trigar tres anys llum i mig per cobrir la distància que separa la capital de la galàxia fronterera Barcelona amb T., la ciutat que acollia els nostres hostes de la galàxia d’Arieja.

Donada l’excepcionalitat d’aquests éssers, vam voler compartir unes estones de cultura i espiritualitat, solventar els problemes d’ambdues galàxies i trobar una nova font d’energia renovable i neta... però al final vam dedicar el nostre temps a ingerir sòlids i líquids, emetre sons peculiars produïts pel moviment dels músculs de la cara (acompanyats ordinàriament de sons explosius del pit i de la gola) i a fer sortir mostres d’amor fratern i espontani.

ponts, forats de cucs, ingestió de líquids i semi-sòlids, col.lisions inter-galàctiques de superheroes: tot aixo es Arieja!

Si després d’un llarg viatge amb nau especial et sents com si tinguessis un forat negre estomacal, no pateixis, Futuna prepara un “pot-au-feu au confit de canard” que fa que la vida a la galàxia nord et sembli meravellosa i vulguis cantar:

 

La particularitat de la galàxia dels nostres amics és que disposa de moltes construccions, anomenades castells, llocs on antigament hi habitaven terrícoles prealienígenes i on hom pot sentir-se tot un cavaller de l’Edat Mitjana, un explorador o un conqueridor. Aquestes construccions, penjades al cel, apareixen entre boires, enfilades al capdemunt d’altíssimes parets que ve de gust grimpar.

alieni-gentes en terres desconegudes, castells empinats i més super-heroes...

Sota un fi plugim (fenomen típic de la galàxia nord: H20 manifestat en ínfimes quantitats caigudes del cel a un ritme variable) i esguardats per una rèplica exacta de la nostra Pica d’Estats, vam recordar vells temps en què de petits jugàvem a ser pre-alienígenes. Finalment vam aconseguir assaltar el castell de R. El setge va durar tot un matí i per no ser vistos pels guardes del castell vam fer marrada i - gràcies a la pols estelar invisible - ens vam mimetitzar amb paisatges que coneixíem bé, ja que eren una mica garrotxins, tirant a banyolins. Com no podia ser d’altra manera ens vam fer amos i senyors del castell. Vam embeinar les nostres espases làser i vam desembeinar les nostres càmeres de retratar per tal d’immortalitzar el moment de la victòria.

conquistant cims i sotaboscos, la Pieta ariegensis, la super-heroïna banyolenca migdiadant i ¡encara un altre castell empinat!

Si l’absència de resistència no ens va demanar gaire esforç, la nostra gana no se’n va ressentir, i amb un budell buit ens vam encaminar a T., previ pas per la vil·la de Fenc (on una fegada un fenedor de fetge es fa dir: a fe que és la primera fegada i la darrera fegada que fenc fetge a la vil·la de Fenc...) i previ aprovisionament de formatges, destil·lats i altres queviures típics de la zona, vam fer cap a l’estació espacial internacional dels nostres companys i veïns galàctics.

macrofotografía digital de les cocotxes al pilpil (els talls d'alls donen l'escala).

Allí, vingudes especialment de la galàxia sud, ens esperaven unes menges exquisides: diuen que alguns bacallans es van quedar sense paraules després de tastar les cocotxes del capità G. A l’estació espacial internacional el que no falta mai son uns bons amanits i un bon visionat amb raig gamma del millor cinema d’autor, i si mai la son et sorprèn resulta que ja ets a la càpsula dels somnis i només t’has de deixar bressolar per la ingravidesa!

Malauradament la fi de la nostra estada s’acostava... Ens restava el temps suficient per saber que als forats blancs de la galàxia nord tant hi viuen éssers prehistòrics, com s’hi refugien famílies, com de vegades en surten avions. Vam tenir temps també per conquerir un parell més de castells i per recórrer la part meridional-oriental de la galàxia nord escortats per Wallis i Futuna fins ben bé el llindar d’aquesta.

Queda im-mortalitzat un pic-nic d'invern al llac meridio-riental de Puivert.

Temps en definitiva per clavar una darrera queixalada a l’exquisit formatge de llet crua de via làctia que vam deixar tremolant i esquifit, temps per una darrera i forta cenyida de braços interpersonal, temps per travessar un nou forat de cuc intergalàctic de parets rocoses i temps per retrobar el Canigó fonent-se amb el mar Mediterrani.

_________________

* els autors regulars de l'Un(t)raveling donen les gracies i reiteren el seu amor i carinyo a la senyora Ustins Powers i al senyor Willy Fog per aquesta preciada i apreciada contribució - la tota primera, s'ha de dir, en Català!