home(t)raveling: setmanes 5 i 6

with a little more help from our friends!

la xemeneia i el llibre* que mes triomfa aquí aquest estiu! ;)

Doncs, no n'estic segur però podria ser aixo el nostre primer post en català, ¿oi que si? Ostres! Aleshores, demano sol.lemnament a totes les catalanoxerrantes i tots els catalanoxerrants que em perdonin: mai he arribat a encertar ni tan sols 3 paraules seguides en el Gran Dictat i el meu nivell de català ès inversament proporcional al meu entusiasme a l'hora d'escriure aquest post. I en ambdues combinacions, aixo pinta malament... Home, ès el que hi ha: al menys, no us vendré gat per llebre. Però com volem fer-li avui un petit homenatge a un gran amic, semblava que aquesta era la forma mes adecuada. Aixo va per en G., el nostre estimat fanàtic, nascut al Llobregat i exiliat per amor entre Ponent i Aragò, que ens va acompanyar i ajudar aquestes últimes 2 setmanes per aqui Can La Meunière. I ès que no nomès vam compartir moments i xerrades molt agradables, sino que també ens va treure de sobre una feina titanesca, que mai haguessim imaginat poder abordar (ni parlar de terminar-la) en els propers mesos! Tot plegat, i un cop buidat i netejat l'estable (veure el anterior capitol aqui), va fer-se carrèc de la granja, per buidar i netejar-ho tot, amb un xic de la nostra ajuda però practicament sol. Ni he arribat a explicar encara que ho ha fet tot penjat amb cordes i a una velocitat que a dures penes ens donava temps d'anar gestionant els escombros i les muntanyes de m---- que sortien d'allà dalt!

Per ilustrar i documentar una mica la cosa, que les meves paraules - tristement - ès queden cortes, aqui sota teniu els "abans" i els "després" corresponent a la part de la granja:

planta segona de la part dita "la granja": abans, abans i mentres... i ja a punt de plegar, amb tot buid i net - només quedarà fer-ho tot nou... un dia futur.

planta primera abans, abans i mentres: ¡qué lluny queden les finestres! després: buid, net... i amb vistes a la muntanya!

Doncs, després de tot aixo, fins i que ens trovavem ben cansats, encara li van sobrar unes miques mes de temps i de ganes... i ens va preparar una habitaciò sencera abans de marxar! Treure el fals sostre i tot el paper de paret, deixar-ho tot net i preparat per a la resta de feines: tractar bigues, fer l'aillament del sostre, pasar-li una capa blanca i neta at tot areu i finalment polir i tractar el parquet del terra. El objectiu: arribar a fer-ho tot i que estigui acabat abans del invern, per tenir una habitaciò (i idealment totes dues) en condicions. Just vam aprofitar el seu últim matí amb nosaltres per anar a la déchèterie a portar tota la runa i quedar-nos un altre cop amb totes les bosses que van tornar a caure en una crisi de buid (existencial).També, amb les feines no-de-casa-sino-de-les-que-s'han-de-fer-per-jalar que se'ns acumulaven, al mig de un huracà d'estrès i de deadlines imposibles, vam rebre una breu visita del nostre A. nacional i la seva M., que van parar a saludar i prendre la mida del chantier al baixar de un Vicdessos plujós, abans de continuar la seva ruta de l'estiu cap al Quercy. Ja tornaràn amb mes temps!

i un cop mes encara: abans, mentres i després. no hi ha res mes per dir, però si per fer abans del invern i de l'arribada del fret...

A l'hora de concloure: finalment, encara que hagi passat uns dies abans, quan encara hi era en U., van aprofitar una estona que ni la Wallis ni jo erem a casa (i just a l'hora de la migdiada, amb la calor que feia, ai, aquests nens que mai aprenen!) per posar-se a realitzar a 4 mans un petit projecte ben bonic i indispensable per l'estiu... del que tant nosaltres com totes les properes visites gaudirem sense moderaciò. Voilà! Amb aixo i diuent-li (¡No! Cridant-li) un cop mes moltísimes gràcies per l'ajuda, l'energia i el bon rotllo, us deixem actualitzats amb aquest número de home(t)raveling. ¡Que vagi bé i fins aviat!

a 4 mans (de fusters): un petit projecte bonic i indispensable per l'estiu.

i molts petons per a tothom,

Wallis & Futuna

____________________________

* també podria veure-es aquesta entrada com un petit homenatge a l'artista que va produir aquesta auténtica pepita que no nomès us recomanem urgentment, sino que a mes i mes podeu demanar i us passem contacte per demanir-li una copia... o dues!